Set anys després de la catàstrofe nuclear de Fukushima les seves conseqüències continuen ben presents. Els nivells de radioactivitat a les proximitats dels reactors accidentats és tan elevada que el temps de permanència per intentar controlar la situació és molt limitat. El principal problema rau en les infiltracions d’aigua contaminada cap als aqüífers i l’oceà i la contaminació del sòl.

Després de les catàstrofes de Three Mile Island, Txernòbil o Fukushima es demostra que l’energia nuclear és una amenaça continua a la població i al medi.

Fem un petit resum de la situació a Fukushima a partir de l’informe de l’associació ACRO.

Situació dels reactors

Reactor nº1
Hi va haver fusió del nucli i una explosió d’hidrogen va destruir l’edifici del reactor. Es va cobrir l’edifici amb una estructura nova el 2011 però va ser retirada completament al novembre de 2016. TEPCo ha començat a retirar la runa de la part superior del reactorper després reconstruir una estructura per buidar la piscina de combustibles.

En aquest reactor hi hauria entre 232 i 357 tones de cori.

Reactor nº 2
Hi va haver fusió del nucli però l’edifici del reactor resta sencer. TEPCo envara no ha començat a retirar el combustible usat de la piscina. La companyia ha utilitzat diversos robots al cor de l’edifici per localitzar el cori, barreja de combustible fos, runa i ferralla.

A les imatges preses al gener de 2017 s’observa un enorme forat sota l’atuell del reactor segurament produït pel pas del combustible fos. Les imatges del gener de 2018 es poden veure fragments de cori i combustible.

Les dosis de radioactivitat dins de la contenció son letals tan sols en minuts. Els últims resultats publicats després de l’exploració del gener de 2018 són bastant sorprenents: no molt alts a prop d’allà on TEPCo creu que hi ha el cori, però més elevats a l’exterior.

S’estima que hi hauria entre 189 i 390 tones de cori en aquest reactor.

Reactor nº 3
Es va produir la fusió del nucli i una explosió d’hidrogen va destruir l’edifici del reactor. Tota la runa de la part superior de l’edifici s’ha pogut retirar mitjançant robots. S’hi està acabant de construir un edifici de contenció i s’espera que entre 2018 i 2019 es pugui retirar el combustible.

En aquest reactor hi hauria entre 188 i 394 tones de cori, contenint combustible MOx, basat en plutoni.

Reactor nº 4
No es va produir fusió del nucli ja que l’atuell del reactor es trobava buit l’11 de març de 2011. Tot i això es va produir una explosió d’hidrogen que va destruir l’edifici del reactor. Des de desembre de 2014, la piscina de combustible del reactor s’ha buidat i els treballs s’han aturat perquè ja no és una amenaça.

Reactors nº5 i nº 6
Els reactors 5 i 6 estaven parcialment descarregats l’11 de març de 2011 i un generador diesel d’emergència va evitar la fusió del nucli. Ara es troben completament descarregats i es desmantellaran.

 

 

L’aigua contaminada

El combustible fos que va perforar la contenció dels reactors s’ha de refredar contínuament. Amb aquesta finalitat TEPCo injecta cada dia 72m3 d’aigua a cada un dels reactors 1,2 i 3, sumant un total de 216 m3/dia. Aquesta aigua queda altament contaminada quan entra en contacte amb el combustible fos i es filtra als fonaments dels edificis del reactor i turbina, on es mescla amb l’aigua de la capa freàtica.

Per reduir les infiltracions d’aigua subterrània, TEPCo bombeja aigua no contaminada cap a l’oceà. També ha construït una barrera al llarg de la costa i bombeja l’aigua subterrània de la base dels reactors. Una part d’aquesta aigua es descontamina parcialment i s’aboca a l’oceà. L’altra part, massa contaminada, es tracta i es barreja amb l’aigua bombejada dels fonaments dels reactors i s’emmagatzema en uns dipòsits instal·lats a l’exterior del complex nuclear, esperant una millor solució.

També s’ha optat per la congelació del sòl al voltant dels 4 reactors, al llarg d’1,4 km per tal de frenar la infiltració d’aigua contaminada. Després de molts contratemps, des del novembre de 2017 s’ha finalitzat la construcció de la barrera de gel, però els efectes segueixen essent limitats. Inclús la mateixa Autoritat Reguladora Nuclear (ANR), dubte de l’eficàcia d’aquesta tècnica i la considera secundària. La construcció del mur de gel ha costat 265 milions d’euros als contribuents, a més dels més de 8 milions d’euros a l’any en electricitat.

L’aigua bombejada dels subsòls dels edificis és tractada i després emmagatzemada en els dipòsits instal·lats a l’exterior de les centrals. TEPCo retira 62 radioelements, però hi queda el triti, l’hidrogen radioactiu, que és difícil de separar. La companyia indica que ja ha tractat 1.891.070 m3 d’aigua contaminada, generant 9.219 m3 de residus líquids altament radioactius i 597 m3 de llots radioactius. Una part d’aquesta s’utilitza pel refredament i la resta s’emmagatzema als dipòsits. Segons la companyia, l’emmagatzematge de l’aigua tractada o parcialment tractada suma 1.037.148 m3, dels quals cal sumar 35.010 m3 d’aigua dels subsòls dels edificis. Hi ha prop d’un miler de dipòsits per guardar aquesta aigua que ocupen quasi la totalitat de l’espai exterior del complex nuclear.

La concentració de triti seria d’un a cinc milions de becquerels per litre, valors més elevats que el limit permès, fixat en 60.000 Bq/l. Seria suficient en diluir-la, tal com es fa en el funcionament normal de les centrals.

Si ho comparem amb l’autorització d’abocaments de triti al mar de la central d’Areva de La Hague, 18,5 Pbq (els abocats durant els darrers anys ha estat d’entre 11,6 i 13,4 Pbq/any) veiem que el triti acumulat total a Fukushima representa tan sols tres mesos d’abocaments de La Hague. Molt temptador per a les autoritats japoneses oi?
Tanmateix, es desconeix la concentració d’altres radioelements un cop passat el filtratge i és molt important avaluar el seu impacte abans de realitzar els abocaments. Toyoshi Fuketa, el president de l’ARN, ha demanat que aquest any es prengui una decisió, precisant que l’abocament al mar és la única solució. Indica que la preparació de l’abocament requeriria entre dos i tres anys i TEPCo aviat es quedarà sense espai.

 

Els treballdors

Des de l’11 de març de 2011 al 31 de març de 2016, 46.956 treballadors han estat exposats a les radiacions ionitzants a les centrals accidentades de Fukushima Daï-ichi, dels quals un 90% subcontractats. Aquesta darrers reben les dosis més elevades, amb una mitjana d’entre 0,51 i 0,56 mSv/mes durant els mesos de gener i febrer de 2016. Pels empleats de TEPCo la mitjana fou entre 0,18 i 0,22 mSv/mes.

Hi ha un miler de persones que tenen un límit més elevat per poder continuar penetrant dins la central accidentada. La seva dosi mitjana acumulada des de l’accident és de 36,49 mSv i el valor màxim és de 102,69 mSv.

L’1 d’abril de 2016 TEPCo va posar tots els comptadors a zero. Així, 174 treballadors que ja havien sobrepassat els 100 mSv per 5 anys podien continuar treballant. Des d’aquesta data fins al 31 de desembre de 2017 18.348 persones han treballat dins la zona controlada, dels quals el 90% són subcontractats. Aleshores, és impossible saber quants han sobrepassat la dosi màxima d’exposició per a cinc anys. Els subcontractats han rebut el 95,4% de la dosi col·lectiva acumulada.

TEPCo ha reduït la prima de risc pagada als treballadors ja que els nivells de contaminació han disminuït i ha sigut una de les queixes principals. La companyia paga uns 150 €/dia, que pels subcontractats pot arribar a ser menys de la meitat. Al març de 2016, TEPCo va dividir la planta accidentada en 3 zones, vermella, groga i verda, segons el nivell de risc. Però per molts treballadors aquesta zonificació no té gaire sentit ja que la runa de la zona vermella es mou cap a la zona verda. La pols que s’aixeca de les màquines no respecta aquesta delimitació. Els subcontractats porten igualment equips de protecció a la zona verda tot i que TEPCo no ho exigeix.

 

Residus radioactius procedents de la descontaminació

Els residus orgànics s’incineren i les cendres s’han d’emmagatzemar com a residus industrials. Per altre banda, les terres s’han de guardar durant 30 anys en un terreny de 16 km2 als voltants de la central, fins que es trobi una solució definitiva.

Segons el Ministeri de Medi Ambient, la descontaminació de les zones evacuades va originar 8.400.000 m3 de residus que contenien terres radioactives i 7.200.000 m3 addicionals a les zones no evacuades (6.800.000 m3 a Fukushima i 400.000 m3 a la resta de províncies afectades).

Pel que fa als 16 km2 de sòl contaminat amb capacitat d’emmagatzemar 22 milions de metres cúbics, el govern només ha aconseguit llogar o comprar-ne el 48,4%, on el 21% del terreny ja era de propietat del govern o dels municipis.

En aquest indret només hi haurà els residus de Fukushima. El Departament ha informat que ja hi ha transferit 404.773 sacs d’aproximadament un metre cúbic al 2017. Encara falten milions de metres cúbics i ja ha suposat 67.146 càrregues de camions. El volum total emmagatzemat ara mateix és de 633.889 m3.

Pel que fa als residus radioactius procedent d’altres províncies, les autoritats prefereixen els abocadors encara que tenen dificultats per trobar emplaçaments.

Mentrestant hi ha residus per tot arreu. Fotos i vídeos d’ACRO i Greenpeace.

 

Evacuacions i persones desplaçades

Les últimes ordres d’evacuació es van aixecar l’1 d’abril de 2017 i encara existeixen les zones anomenades “zones de difícil retorn”, on l’accés està prohibit.

A data de gener de 2018 75.206 persones seguien essent oficialment desplaçades pel triple desastre (terratrèmol, tsunami i accident nuclear), incloses 40.349 a les tres províncies més afectades (Fukushima, Miyagi i Iwaté). Y 13.564 d’elles seguien vivint en habitatges prefabricats i incomodes. En aquest recompte no es contemplen les persones auto-evacuades, que han abandonat la casa per iniciativa pròpia sense estar-ne obligades per les autoritats i que no reben cap ajuda.

La taxa de retorn a les zones on s’han aixecat les ordres d’evacuació és inferior al 20% i més de la meitat són gent gran.

Quatre municipis tornaran a obrir les escoles i instituts l’1 d’abril de l’any que ve, però només es preveu que hi tornin un 4% dels nens.

L’impacte sanitari

Morts: Segons la policia, el nombre de víctimes puja a 15.895, de las quals 15.825 corresponen a las tres províncies més afectades pel terratrèmol i el tsunami. El 90% d’aquestes van morir ofegades i 703 víctimes encara es desconeix la causa de la mort. Cal afegir 2.539 desapareguts i 3.647 morts més relacionades de forma indirecta.

Càncer de tiroides: La Universitat Mèdica de Fukushima duu a terme una campanya de detecció de càncer de tiroides a joves de Fukushima. Els últims resultats indiquen un total de 197 casos de càncer de tiroides.

 

El cost de la catàstrofe nuclear

Les xifres oficials sobre el cost de la catàstrofe es van revisar a l’alça el desembre de 2016 fins a 21.500 milions de iens (175.000 milions d’euros) i no ha variat des de llavors. Això inclou el desmantellament dels reactors de Fukushima daï-ichi, que puja a 8.000 milions de iens (65.000 milions d’euros), les indemnitzacions pugen a 7.900 milions de iens (64.000 milions d’euros), quasi 4.000 milions de iens (32.500 milions d’euros) per descontaminació i 1.600 milions de iens (13.000 milions d’euros) pel centre d’emmagatzematge temporal de residus radioactius.

El cost de la catàstrofe nuclear podria ser de 50.000 a 70.000 milions de iens (420.000 a 580.000 milions d’euros), tres vegades superior a l’estimació governamental, segons un estudi del Centre Japonès d’Investigació Econòmica.
TEPCo ja ha rebut un total de 8.070,5 mil milions de iens (62 mil milions d’euros) per fer front a les compensacions. Aquesta suma es presta sense interessos.
El govern encara disposa del 50,1% de les accions de TEPCo.

 

Parc nuclear japonès

Abans de la catàstrofe nuclear de Fukushima Japó tenia 54 reactors de generació d’energia elèctrica que subministraven al voltant del 30% de l’electricitat del país. Aquest es va paralitzar després dels accidents de Fukushima Daï-ichi.

Al juliol de 2013 es van afegir nous requeriments de seguretat i cap reactor complia els nous requisits. Calia revisar la seguretat, inversions en augmentar la resistència als terratrèmols i validar-la. Des de llavors 8 reactors s’han tancat definitivament perquè la seva reobertura era massa costosa: Tsuruga 1 (Fukui), Genkaï 1 (Saga), Shimané 1, Ikata 1 (Ehimé), Mihama 1 i 2 (Fukui) i Oï 1 i 2 (Fukui).

Així doncs, actualment el parc nuclear la central nuclear japonesa està comprès oficialment tan sols per 40 reactors nuclears. S’espera que es produeixin més parades permanents, com els 4 reactors de Fukushima daï-ni, ofegats pel tsunami o Tsuruga degut a una falla sísmica.

A 14 reactors nuclears se’ls ha concedit una llicència per tornar a entrar en funcionament, però només n’han arrancat 5 des dels nous requeriments de seguretat. Ikata 3 ha parat per ordre judicial degut al risc sísmic. Quatre reactors (Oï 3 i 4 i Genkaï 3 i 4) s’han retardat degut a l’escándalo de Kôbé Steel. Pels reactors Mihama 3 i Takahama 1 i 2, que tenen més de 40 anys, encara no es preveu el retorn perquè resten per fer moltes tasques per millorar la seguretat.

Els reactors de TEPCo Kasiwazaki-Kariwa 6 i 7 han rebut llum verda pel regulador nuclear però li falta l’aprovació de les autoritats locals i el governador de Niigata hi està en contra.

Actualment només hi ha 4 reactors nuclears en operació al Japó: Takahama 3 i 4 de Kansaï Electric a Fukui i Sendaï 1 i 2 de Kyûshû Electric a Kagoshima.

El supergenerador de Monju s’ha clausurat definitivament. Sols ha funcionat durant 250 dias des de la seva posta en marxa l’any 1994. Una fuga de sodi el va fer tancar l’any 1995.

Les autoritats encara no han abandonat la planta de reprocessament situada a Rokkashô-mura, a la província d’Aomori, quan ja suma un retard de 24 anys en la seva previsió d’obertura. Suposadament aquesta planta separa el plutoni i el recicla per a poder ser utilitzat novament al parc nuclear japonès.

El carbó cobreix actualment el 30% de la producció d’electricitat del Japó i aquest percentatge segueix augmentant. En aquest sentit els compromisos de Japó a la COP21, ja de per si modestos, podrien no complir-se.