Últimament sentim a parlar molt sovint de Comunitats energètiques (CE), un concepte que no és nou però que ara ha agafat més força arran de la propera transposició de dues directives europees que les incorporen, la Directiva (UE) 2018/2001 aquest desembre de 2020 i la Directiva (UE) 2019/944 al juny de 2021. Però, què són exactament?
Segons les directives europees són entitats jurídiques de participació oberta i voluntària formades principalment per la ciutadania, petites o mitjanes empreses i/o l’administració pública i que desenvolupen una activitat dins del sector energètic. Aquestes desenvolupen un paper actiu dins l’escenari de la transició energètica cap a un sistema localitzat, renovable, just i democràtic on ens anem endinsant a poc a poc. Una nova eina i marc jurídic per accelerar la transició energètica i per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.
Les Comunitats energètiques renovables (CER) promouen instal·lacions d’energies renovables de proximitat i les Comunitats energètiques ciutadanes (CEC), a més, poden incloure tota la resta de serveis energètics imaginables; eficiència energètica, mobilitat elèctrica, agregació de demanda, etc. Aquestes últimes poden operar en un territori més extens i incloure empreses més grans.
Les dues tipologies de CE han de tenir objectius socials i mediambientals més enllà d’una finalitat exclusivament de rendibilitat econòmica. Es poden establir mecanismes de governança simple o bé més col·lectiva, per tal de desenvolupar projectes de transició energètica més innovadors i d’empoderament.
La publicació del RDL 15/2018 i el RD 244/2019 va obrir la porta a l’autoproducció fotovoltaica col·lectiva i, alhora, va disparar la petita producció solar als habitatges, indústries i empreses. Les dades de l’Observatori de l’Autoconsum a Catalunya ho corroboren.
A més a més de les definicions recollides a les directives europees i futures transposicions, l’any passat l’IDAE va publicar la «Guia pel desenvolupament d’instruments de foment de comunitats energètiques locals» i la Xarxa per la Sobirania Energètica també està acabant d’enllestir la seva pròpia guia.
Els projectes que actualment ja existeixen sens dubte serveixen per trencar el gel i incentivar la creació de noves comunitats energètiques i explorar el terreny de la transició energètica ciutadana. A continuació alguns exemples:
Gares Energia
Creació d’una comunitat ciutadana d’energies renovables al municipi de Gares (Nafarroa).
https://www.youtube.com/watch?v=a0yJ8G6gLms&ab_channel=GaresEnergia
Diputació de Girona
Creació de quatre proves pilot als municipis gironins d’Amer, la Cellera, Cornellà del Terri i Rupià on s’instal·laran plaques fotovoltaiques en equipaments municipals i que serviran per abastir d’energia diferents edificis municipals, habitatges en situació de pobresa energètica i altres habitatges que optin per sumar-se a la iniciativa.
https://twitter.com/DiputacioGirona/status/1278381385045217280
Germinador social i compres col·lectives de Som Energia (i altres petites comercialitzadores).
Concurs per estimular la creació de models socials innovadors i promoure nous agents locals per a la transició energètica. Nombroses compres col·lectives d’instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum per part de les persones sòcies de la cooperativa.
https://www.germinadorsocial.com/ca/
https://www.somenergia.coop/ca/produeix-energia-renovable/autoproduccio/
Autoconsum compartit a les comunitats de propietaris
Instal·lació solar fotovoltaica de 16,5 kWp de la comunitat de propietaris de l’Edifici Europa de Barcelona, formada per 24 habitatges.
http://icaen.gencat.cat/ca/detalls/publicacio/Num-00001.141-Installacio-fotovoltaica-per-a-autoconsum-collectiu-en-un-edifici-dhabitatges
Viure de l’aire.
Primer projecte d’aerogenerador ciutadà del sud d’Europa. El 2019 es va posar en marxa un aerogenerador de 2,35 MW al municipi de Pujalt (Alta Anoia) gràcies al finançament compartit de més de 600 persones/entitats.
http://www.viuredelaire.cat/