Ahir va començar a Marràqueix la 22ena edició de la Cimera sobre el Clima de les Nacions Unides (COP22) i finalitzarà el 18 de novembre. Aquesta edició estarà marcada pel compromís adoptat a l’edició anterior de París de limitar l’escalfament global del planeta als 2ºC de cara a finals de segle, amb un objectiu de 1,5ºC. L’acord va entrar en vigor aquest mateix 4 de novembre després de ser ratificat per 73 països representant el 59% de les emissions mundials comptabilitzades. L’Estat espanyol no l’ha ratificat i tan sols ha aportat l’1% dels 120 milions d’euros compromesos a París.
Amb l’acord de París sota el braç, l’edició d’enguany esdevé menys mediàtica i més desconeguda. Tot i així, és summament important vetllar perquè no es dilueixin els acords aconseguits i s’avanci de forma clara i ferma en la lluita contra el canvi climàtic.
Enguany es discutirà sobre els compromisos de reducció d’emissions de cada país, que es marcaran al 2018, sobre la metodologia de càlcul per comptabilitzar l’estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), sobre quins sectors cal incloure en el còmput de reducció d’emissions, es debat al voltant del transport marítim i aeri, sobre la inclusió o no de certs biocombustibles com a solució al canvi climàtic, sobretot els que competeixen directament amb la producció d’aliments o provoquen deforestacions i pèrdues de biodiversitat, sobre l’origen i formes de finançament de les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic, etc.
A més a més, cal recordar que els acords presos fins ara no aborden les desigualtats afegides que origina el canvi climàtic, especialment al continent africà. Cal incloure i situar al primer pla dels acords internacionals la justícia climàtica i els drets humans.
Cal insistir en la descarbonització de les societats i la desinversió en combustibles fòssils i nuclears, cal retirar les ajudes a les tecnologies fòssils i nuclears i a la seva indústria, cal apostar per sistemes 100% renovables i potenciar les economies locals i socialment justes i solidàries.
Malgrat la menor repercussió de la COP22, veiem que queda tota la feina per fer i que les organitzacions socioambientals continuem essent imprescindibles, cada vegada més. Entre moltes de les iniciatives socials organitzades aquest any destaquem l’Odyssée des alternatives o l’inicitiva Kick Big Polluters Out.
Molta sort a la COP22!