La Cimera del Clima de Paris (COP21) va arrancar el passat dilluns 30 de novembre amb els discursos dels més de 150 caps d’estat que hi participen. S’espera que abans del 12 de desembre, dia que finalitza la Cimera, s’aprovi un acord que marqui l’objectiu de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) de cara a mitjans de segle.
Els efectes del canvi climàtic es pateixen des de fa temps i amenacen els drets humans, ja sigui amb les migracions de milions de persones a causa de les catàstrofes naturals, la pujada del nivell del mar, l’escassetat d’aigua dolça, els constants assassinats d’indígenes… Els canvis en el clima afecten sobretot a les poblacions més pobres del planeta i en especial a les dones, que pateixen el 70% de la pobresa mundial. Tot i això, cada vegada afecta també més al nord global.
Segons els grups ecologistes i les conclusions de la reunió d’experts SED, un horitzó d’escalfament global superior a 1,5ºC no és segur i no garanteix l’aturada d’un canvi climàtic amb efectes irreversibles. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) també adverteix que caldria reduir entre el 80 i el 95% les emissions de GEH pel 2050 per no superar aquest augment d’1,5ºC. Per tant, el llindar dels 2ºC que es vol mantenir com a objectiu no és suficient. És essencial que sobretot els EEUU i la Xina, els dos països més contaminants del planeta, vagin més enllà del posicionament a favor de l’acord climàtic i el considerin vinculant, i que s’actuï en conseqüència a partir de l’endemà.
L’actual Cimera de Paris és la darrera oportunitat perquè els governs arribin a un acord global per fer front al canvi climàtic i garantir els drets humans. La ciutadania ja fa temps que protagonitza aquest canvi, construint una economia social i cooperativa, sortint de la lògica capitalista, establint pautes de consum sostenible, apostant per un model energètic basat en les energies renovables, etc. Aquests dies veiem les esperançadores mobilitzacions ciutadanes a favor del clima a Paris i ens recorden que som moltes les que estem construint alternatives de forma col·lectiva.
Esperem que aquesta COP, la vintiuena edició ja, sigui la definitiva perquè tots aquests canvis esdevinguin prioritaris i imprescindibles des de les administracions públiques i es recuperi el temps perdut. Esperem que es fixi l’augment de temperatura a un llindar màxim d’1,5ºC i s’aposti definitivament per una economia descarbonitzada, solidària, no-extractiva i lliure d’energia fòssil-nuclear.
Font imatge: Réseau Action Climat