Avui fa 35 anys de la catàstrofe de Txernòbil, sembla que el 1986 quedi molt lluny però en realitat va ser ahir mateix, per a la contaminació radioactiva que majoritàriament va alliberar l’accident (cesi 137) tan sols ha assolit la seva primera semidesintegració. Des d’aquell fatídic dia de primavera les víctimes han anat creixent i patint les conseqüències de l’accident. Un malson.
31 morts al mateix dia 26 d’abril de 1986
254 liquidadors morts. De 3.000 a 10.000 segons diferents organitzacions
200.000 víctimes mortals de càncer a Bielorússia, Ucraïna i Rússia, 1990-2004
270.000 nous càncers. 93.000 d’ells mortals
*font: «Avui actius… o demà radioactius» Jordi Bigues – 2011
Als Països Catalans perviuen tres centrals nuclears actives i tristament envellides amb 4 reactors (Ascó, Vandellòs i Cofrents). Ho hem oblidat? Hem oblidat l’accident nuclear del 19 d’octubre de 1989 a Vandellòs I? Que vam estar a pocs minuts o segons de patir un nou Txernòbil aquest cop al costat de casa? Estem oblidant que el llegat dels residus nuclears serà totalment injust i enormement costós per les generacions presents i futures? Fem prou per evitar que l’Estat espanyol renovi automàticament les llicències de les centrals, com fa sols un mes a Cofrents?
Si no ho hem oblidat i sincerament volem capgirar la situació, hi hem de posar el nostre granet de sorra, hem de participar activament en la transició energètica afavorint la instal·lació d’energies renovables al nostre territori. I activament vol dir amb finançament, amb la participació i creació de comunitats energètiques, amb la instal·lació a casa de mòduls fotovoltaics, en invertir en eficiència energètica, en comprar l’energia que no arribem a autoproduir a companyies verdes i responsables. Hem de contraposar, sempre, les renovables al sistema fòssil-nuclear actual i vigent que ens aboca a la catàstrofe, a l’emergència climàtica i a l’extractivisme ferotge al sud global.
Tanquem les nuclears. Txernòbil mai més!