El dissabte 6 de maig va tenir lloc a Mataró la 1a Trobada de Comunitats Energètiques de l’Economia Social i Solidària de Catalunya. A la trobada van assistir una cinquantena de persones membres de 20 iniciatives de Comunitats Energètiques del territori català. La jornada va servir per compartir experiències, coneixement i reflexions de les diferents Comunitats i projectes de transformació energètica.
Les persones assistents van anar arribant a l’Espai Mataró Connecta, ubicat al centre de la ciutat. La benvinguda va anar a càrrec de Som Comunitats, una aliança de 7 cooperatives (incloent Som Energia) que neix gràcies a l’empenta d’un projecte Singular i el finançament del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Des de Som Comunitats, es va explicar l’estat dels serveis, recursos i eines tecnològiques en desenvolupament per a multiplicar les Comunitats Energètiques de l’Economia Social. Destacant també la voluntat d’impulsar una xarxa de col·laboració entre l’ecosistema de Comunitats Energètiques amb el convenciment que són l’eina indispensable per assolir no només la transició dels combustibles fòssils cap a les energies renovables, sinó per aconseguir fer-ho d’una forma descentralitzada, transparent, democràtica i sostenible social i ambientalment.
Reptes dels autoconsums col·lectius
A continuació les cooperatives Suno i Azimut 360 van presentar la seva experiència en el procés d’instal·lació d’energia solar fotovoltaica. Van mostrar tècnicament com s’estava desplegant l’autoproducció col·lectiva i els dubtes, recomanacions i entrebancs que s’han anat generant des de les aprovacions del Real Decreto 244/2019 que regula les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica juntament amb el Real Decreto-Ley 20/2022 i el Real Decreto 377/2022. El principal bloqueig pel desplegament d’autoconsums col·lectius que es va destacar van ser algunes distribuïdores que posen massa bloquejos i traves a la seva implementació.
Més enllà de l’autoconsum col·lectiu
Després es va animar a la participació amb una dinàmica per identificar de quins serveis, més enllà de l’autoconsum compartit, es poden proveir les Comunitats Energètiques. Van sorgir tot un ventall de serveis, des de compres col·lectives de llenya i pèl·let, fins a serveis intangibles com assessoraments energètics i altres no energètics com compartir espais per a horts comunitaris. El fet de constituir-se com entitat jurídica, es va veure que també aporta valors com accedir a finançament, aconseguir més força de pressió de cara a altres actors i una major dinamització social i activitat al territori, entre d’altres. Un altre punt fort de la diversificació en els serveis compartits és que pot ajudar a la difusió del projecte, arribant de manera més tangible a la ciutadania.
Accions per ampliar la base social
Un moment emotiu va ser quan, una a una, la vintena de Comunitats Energètiques van aixecar-se per resumir en breus paraules en quin punt estava cada Comunitat i quines eren les accions que portaven a terme per aconseguir que més persones participin del projecte, especificant quines accions havien funcionat millor, quines no tant i quines excuses eren les més comunes per a no participar-hi. La proximitat, la presencialitat i el discurs personalitzat són valors que semblen haver funcionat millor. Per contra, l’abstracció de les instal·lacions, la percepció de vinculació de l’Ajuntament o partits polítics, la manca de coneixement i de temps són factors que frenen l’interès de la ciutadania en les Comunitats Energètiques.
Col·laboració entre Comunitats
Per acabar, es va fer una dinàmica per compartir, entendre, valorar i consensuar quines són les necessitats bàsiques per la relació, comunicació i compartiment de materials i recursos. La necessitat de continuar fent un treball enxarxat entre Comunitats Energètiques de l’Economia Social va quedar consensuada, amb propostes com la creació d’una biblioteca de recursos compartits i espais de comunicació per agilitzar la troballa de solucions i dreceres als entrebancs existents en els diferents processos per crear una Comunitat i passar a l’acció energètica.
Comunitats Energètiques participants
A continuació, el llistat de les Comunitats Energètiques de l’Economia Social que van assistir a l’acte. Moltes gràcies a totes!
- La Tonenca SCCL (Tona)
- Balenyà Sostenible (Balenyà)
- Associació energètica El Cogul (El Cogul)
- Moianès Sostenible (Moià)
- Vilanoveta (Lleida)
- Som Comunitat Energètica Barcelonès (Barcelona)
- Castellet Sostenible (Sant Vicenç de Castellet)
- Comunitat Energètica de Sant Cugat Sesgarrigues
- Lluçà (Lluçanès)
- La Canonja (La Canonja)
- Comunitat energètica Guinardó (Barcelona)
- SolFlix SCCL (Flix)
- Impuls Rural La Llacuna (La Llacuna)
- Demà, Domenys en Marxa (Sant Jaume dels Domenys)
- Energia Santjoanina (Sant Joan de les Abadesses)
- Comunitat energètica Bordeta (Barcelona)
- Comunitat Energètica Montolivet (Olot)
- Torre Roja (Viladecans)
- Energies Compartides de Bellpuig i Seana – ECOBS (Bellpuig)
- Comunitat Energètica de Rupià (Rupià)
- Energía Bonita (Comunitat Energètica convidada, illa de La Palma, Illes Canàries)
Documentació i imatges relacionades
Compartim la presentació utilitzada i la relatoria amb més informació de la jornada:
Sensibilització i difusió via mitjans de comunicació
La Trobada, que anava dirigida a Comunitats Energètiques de l’Economia Social ja constituïdes o en vies de constitució, va comptar amb una bona acceptació dels mitjans de comunicació. Una mostra en són la notícia del Jornal.cat i entrevista de ràdio a la Xarxa Audiovisual Local de Catalunya (minut 18’:33”) prèvies a l’esdeveniment, i també un seguit de publicacions posteriors: Reportatge de TV Mataró, article resum a la revista Capgròs, entrevista a Onda Cero Catalunya (minut 18’:45”) i articles a la Malarassa, ElSot i Sostenible.cat.
Estrena del nom i el logotip de Som Comunitats
En el marc d’aquest esdeveniment va sortir a la llum per primera vegada la marca Som Comunitats, fruit d’un procés transversal de treball que va començar a inicis d’aquest any i ja compta amb un manual d’identitat amb informació pràctica sobre els usos de la imatge gràfica i un dossier de premsa per a explicar el projecte. També s’han posat en funcionament canals propis de comunicació en les principals xarxes socials com Mastodon, Twitter, Instagram, Linkedin, Telegram i Youtube, des d’on seguir en contacte amb Som Comunitats.
La trobada va acabar amb un dinar de germanor a la plaça Can Xammar de Mataró. Per al record, ens queden les diverses imatges d’aquest intens dia de bona energia.
